Els mots by Jean-Paul Sartre — Read

A Alsàcia, pels volts de l'any 1850, un mestre carregat de mainada consentí a fer-se adroguer. Aquest trànsfuga de la pedagogia va voler una compensació: ja que ell renunciava a formar els esperits, un dels seus fills formaria les ànimes; hi hauria un pastor a la família, i aquest havia d'ésser Charles. Charles s'escapà: s'estimà més d'anar-se'n, per aquests mons de Déu, darrera l'amazona d'un circ. Van tombar el seu retrat de cara a la paret i van prohibir que fos pronunciat el seu nom. A qui tocaria el torn? Auguste s'afanyà a imitar el sacrifici paternal: entrà en el negoci i s'hi trobà com el peix a l'aigua. Quedava Louis, que no tenia una predisposició pronunciada; el pare s'apropià aquest xicot tranquil i el féu pastor en un tancar i obrir d'ulls. Més tard Louis accentuà l'obediència fins a engendrar, per la seva banda, un pastor, Albert Schweitzer, l'anomenada del qual és ben coneguda.

Tanmateix, Charles no havia retrobat la seva amazona; el gest bellíssim del pare li havia deixat una empremta: tota la seva vida conservà el gust de les coses sublims i s'esforcà a elaborar grans circumstàncies amb petits esdeveniments. Com podem veure, no pensava pas eludir la vocació familiar: desitjava de consagrar-se a una forma atenuada d'espiritualitat, a un sacerdoci que no li negués les amazones. El professorat li convingué: Charles va escollir d'ensenyar l'alemany. Presentà una tesi sobre Hans Sachs; optà pel mètode directe, del qual ell es deia més endavant l'inventor; publicà, en col·laboració amb el Sr. Simonnot, un Deutsches Lesebuch apreciat; va fer carrera ràpidament: Mâcon, Lió, París. A París, per la distribució de premis, pronuncià un discurs que meresqué els honors d'un tiratge a part: «Senyor Ministre, Senyores, Senyors, estimats nens, mai no endevinaríeu de què us parlaré, avui! De música! ».